També s’ha donat prioritat al finançament de les principals connexions ferroviàries transfrontereres al llarg de la xarxa bàsica XTE-T. Es tracta, per exemple, del túnel de base de Brenner (que uneix Itàlia i Àustria), Rail Baltica (que connecta els tres estats bàltics i Polònia amb la resta d’Europa) i el tram transfronterer entre Alemanya i els Països Baixos (Emmerich-Oberhausen), entre d’altres.

Ports marítims d’Irlanda, Grècia, Espanya, Letònia, Lituània, Països Baixos i Polònia obtindran finançament per electrificar el port a fi de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle provinents de les embarcacions que hi estan amarrades.

Per ajudar a l’adequació del transport fluvial per al futur, es modernitzaran les infraestructures de les vies navegables transfrontereres Sena-Escalda entre França i Bèlgica. També s’efectuaran millores als ports interiors de les conques del Danubi i del Rin, com ara Viena i Andernach.

A fi de reforçar la seguretat i la interoperabilitat del transport ferroviari de la UE, s’instal·larà el Sistema Europeu de Gestió del Trànsit Ferroviari (ERTMS, per les seves sigles en anglès) en trens i vies ferroviàries de Txèquia, Dinamarca, Alemanya, França, Àustria i Eslovàquia. Pel que fa a les carreteres, diversos estats membres de la UE desplegaran serveis i sistemes de transport intel·ligents (STI), en particular STI cooperatius (STI-C) per fomentar un transport més segur i més eficient. Diversos estats membres obtindran ajuts per a projectes europeus de gestió del trànsit aeri amb vista a augmentar l’eficiència del transport aeri i crear un cel únic europeu.

Rerefons

Els 107 projectes han estat triats d’entre els 353 que es van presentar arran de la convocatòria de propostes que es va publicar el 2022.

El finançament de la UE tindrà forma de subvencions, que serviran per cofinançar el cost total dels projectes.

Consulteu el comunicat de premsa complet aquí