Previsions econòmiques de la primavera del 2022: la invasió russa posa a prova la resiliència econòmica de la UE

Les perspectives de l’economia de la UE abans no esclatés la guerra indicaven una expansió prolongada i sòlida. La invasió russa d’Ucraïna, però, ha plantejat noves dificultats, tot just ara que la Unió s’havia recuperat dels efectes econòmics de la pandèmia. La guerra exerceix noves tensions a l’alça sobre els preus de les matèries primeres, provoca noves alteracions dels subministraments i fa créixer la incertesa, de manera que està agreujant els obstacles al creixement que ja hi havia i que prèviament es preveia que es reduïssin. Això ha dut la Comissió Europea a revisar a la baixa les perspectives de creixement i a l’alça les previsions d’inflació.

Desacceleració del creixement perquè la guerra agreuja els obstacles preexistents

Es preveu que el PIB de la UE es mantingui en terreny positiu en el període de les previsions gràcies a l’efecte combinat de la reobertura postconfinament i les mesures fermes de polítiques públiques que s’han pres per sostenir el creixement durant la pandèmia. Concretament, sostindran el consum privat: la reobertura després de la pandèmia de serveis en què hi ha molt de contacte entre persones, un mercat de treball fort i que continua millorant, la reducció de l’acumulació d’estalvis i mesures fiscals per compensar l’augment del preu de l’energia. La inversió es beneficiarà del funcionament a ple rendiment del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i de l’execució del programa de reformes que l’acompanya.

Es preveu que el creixement del PIB real tant a la UE com a la zona euro sigui del 2,7 % el 2022 i del 2,3 % el 2023, en lloc del 4,0 % i el 2,8 % (2,7 % per a la zona euro), respectivament, indicats en les previsions intermèdies de l’hivern del 2022. La reducció per al 2022 s’ha d’interpretar en el context de la dinàmica de creixement que va acumular l’economia la primavera i l’estiu de l’any passat, que afegeixen aproximadament dos punts percentuals a la taxa de creixement interanual d’enguany. L’augment de la producció durant l’any s’ha reduït del 2,1 % al 0,8 %.

El cop més fort per a l’economia mundial i la de la UE prové del preu de les matèries primeres energètiques. Si bé ja havia augmentat de manera significativa abans de la guerra respecte del nivells tan baixos registrats durant la pandèmia, la incertesa pel que fa a les cadenes de subministrament ha empès els preus a l’alça alhora que n’ha augmentat la volatilitat. Això és aplicable als aliments i altres béns i serveis bàsics, de manera que es redueix el poder adquisitiu de les llars.

Les interrupcions de la logística i la cadena de subministrament derivades de la guerra, així com l’augment del cost dels insums en un ampli ventall de matèries primeres, se sumen a les pertorbacions en el comerç mundial provocades per les mesures dràstiques de contenció arran de la pandèmia que encara s’apliquen en algunes zones de la Xina i que afecten la producció.

El preu de l’energia empeny la inflació a màxims històrics

La inflació ha anat agafant embranzida d’ençà de començaments del 2021. Del 4,6 % interanual registrat l’últim trimestre de 2021 ha passat al 6,1 % del primer trimestre de 2022. La inflació general a la zona euro va pujar fins al 7,5 % el mes d’abril, la taxa més alta de la història de la unió monetària.

Es preveu que la inflació a la zona euro se situï en el 6,1 % el 2022 i en el 2,7 % el 2023. Per al 2022 en conjunt, això suposa una revisió a l’alça considerable respecte de les previsions intermèdies de l’hivern del 2022 (3,5 %). Es preveu que la inflació arribarà al seu punt màxim del 6,9 % el segon trimestre d’aquest any i posteriorment s’anirà reduint gradualment. Per a la UE, es preveu que la inflació passarà del 2,9 % del 2021 al 6,8 % el 2022 però tornarà a baixar fins al 3,2 % el 2023. La inflació bàsica mitjana, segons els pronòstics, superarà el 3 % el 2022 i el 2023, tant a la UE com a la zona euro.

Consulteu el comunicat de premsa complet aquí