Recomanacions a Espanya, Hongria, Polònia, Grècia i Xipre

Les autoritats espanyoles haurien de dur a terme una recerca «completa, justa i eficaç», prestant especial atenció als 47 casos en els quals segueix sense quedar clar qui va autoritzar l'ús de programes espia. Així, Espanya ha de vetllar perquè les víctimes puguin fer valer els seus drets davant els tribunals.

El Parlament demana a Hongria i a Polònia que compleixin amb les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans i restableixin la independència del poder judicial i dels organismes de supervisió. A més, reclama a tots dos països que exigeixin una autorització judicial específica i independent com a requisit previ al desplegament de programes espia; que investiguin a fons els abusos i que garanteixin que la llei empari eficaçment la ciutadania.

En el cas de Grècia, els eurodiputats demanen al Govern que «restableixi urgentment garanties institucionals i jurídiques suficients i les reforci». A més, Atenes ha de derogar totes les llicències d'exportació que incompleixin la legislació europea relativa als controls de les exportacions, i respectar la independència de l'Autoritat Hel·lènica per a la Seguretat de les Comunicacions i la Privacitat. L'Eurocambra exigeix a Xipre –centre d'exportació de programes espia– que revoqui les llicències d'exportació que vulnerin la legislació europea.

Normes clares per a evitar abusos

El Parlament defensa que, per a acabar de manera immediata l'ús il·lícit de programes espia, només se n'hauria d'autoritzar l'ús en aquells països de la UE que hagin investigat a fons els suposats casos d'ús abusiu d'aquesta tecnologia. Altres requisits serien el compliment de les recomanacions de la Comissió de Venècia i de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, així com el reforç dels controls a l'exportació.

D'altra banda, l'Eurocambra advoca per l'adopció de normes que regulin l'ús amb finalitats policials dels programes espia, que hauria de restringir-se a casos excepcionals amb un objectiu predeterminat i durant un període limitat. Els eurodiputats rebutgen la utilització de programes espia per a tractar d'obtenir informació coberta pel secret professional d'advocats o altres categories professionals, com ara polítics, metges o periodistes, tret que existeixin indicis suficients de participació en activitats delictives.

El PE proposa així mateix que es notifiqui a totes les persones a les dades de les quals s'hagi accedit en el marc d'una operació de vigilància, independentment de si eren objecte de la recerca o no; que es realitzi una supervisió independent una vegada conclosa la vigilància, i que s'estableixi una definició jurídica comuna dels supòsits en què pot esgrimir-se la seguretat nacional per a justificar l'ús de programes de vigilància.

Laboratori Tecnològic de la UE i recerca de vulnerabilitats

Per a ajudar a destapar activitats de vigilància il·lícites, l'Eurocambra proposa la creació d'un Laboratori Tecnològic de la UE, un centre independent facultat per a investigar activitats de vigilància i oferir suport tècnic, com el cribratge de dispositius i les recerques forenses.

Dimensió de política exterior

El PE veu «indicis clars» que els governs del Marroc i Ruanda han vigilat amb programes espia diferents ciutadans de la Unió. La institució reclama una recerca exhaustiva de les llicències d'exportació i l'aplicació rigorosa de les normes europees de control de les exportacions. A més, advoca per una estratègia conjunta UE-EUA en l'àmbit dels programes espia, així com per l'inici de converses amb Israel i altres països sobre les normes de comercialització i exportació d'aquesta tecnologia. Finalment, l'Eurocambra exigeix que es prenguin mesures per a evitar que l'ajuda europea al desenvolupament s'utilitzi per a adquirir i utilitzar programes espia.

Nota de premsa. Parlament Europeu