La Comissió Europea ha presentat una Comunicació sobre les primeres lliçons apreses de la pandèmia de covid-19 durant els darrers divuit mesos, que serviran de referència per actuar més bé en el futur, tant a escala nacional com de la UE. Ens ajudaran a anticipar-nos millor als riscos que pateix la salut pública i també a millorar els plans de contingència a fi de donar una resposta conjunta més àgil i eficaç en tots els nivells.

S’han extret deu lliçons que se centren en allò que podem millorar i en el que cal fer més bé en el futur. Les deu lliçons no són exhaustives, però sí que ofereixen una primera visió general dels àmbits en què cal prendre mesures ara ja per beneficiar tota la ciutadania europea:

1. Si volem detectar casos més ràpidament i donar-hi una resposta més adequada, ens cal un sistema mundial de vigilància de la salut ben sòlid i un sistema europeu de recollida d’informació sobre les pandèmies reforçat. La UE hauria de liderar els esforços a l’hora de dissenyar un nou sistema mundial de vigilància robust i basat en dades comparables. El 2021 es posarà en marxa un nou sistema millorat de recollida d’informació sobre les pandèmies.
2. Unes recomanacions científiques més clares i coordinades facilitarien la presa de decisions i la comunicació pública. La UE hauria de nomenar un responsable europeu d’epidemiologia i els membres d’una estructura de governança en aquest àmbit abans no acabi l’any.
3. Si volem estar més ben preparats, caldrà fer inversions, controls i revisions constantment, La Comissió Europea hauria d’elaborar un informe anual sobre el grau de preparació.
4. Cal que els instruments d’emergència estiguin disponibles més ràpidament i puguin activar-se més fàcilment. La UE hauria d'establir un marc per a l'activació de l’estat d’emergència a escala europea en cas de pandèmia, i també hauria de preparar una caixa d’eines per fer front a situacions de crisi.
5. La coordinació de les mesures hauria de ser un acte reflex a Europa. La Unió europea de la salut hauria de posar-se en marxa ben aviat (abans no acabi l’any), i caldria reforçar la coordinació i la metodologia de treball entre les institucions.
6. Ens calen col·laboracions publicoprivades i unes cadenes de subministrament més sòlides per garantir la disponibilitat d’equips i medicaments vitals. L’Autoritat europea de preparació i resposta davant d’emergències sanitàries (HERA) hauria de començar a desenvolupar la seva feina a començaments de 2022, i cal dissenyar un projecte important d’interès comú europeu en matèria de salut com més aviat millor per afavorir els avenços més innovadors en l’àmbit farmacèutic. El mecanisme «EU FAB» hauria de garantir que la UE tingui la capacitat de produir en qualsevol moment de 500 a 700 milions de dosis de vacunes en un any, la meitat de les quals haurien d’estar disponibles durant els primers sis mesos d’una pandèmia.
7. És fonamental comptar amb un plantejament paneuropeu si volem agilitzar la recerca clínica, ampliar-la i fer-la més eficaç. Cal crear una plataforma europea a gran escala per als assajos clínics en diversos centres.
8. La capacitat de fer front a una pandèmia depèn de la inversió contínua i reforçada en els sistemes sanitaris. Els estats membres haurien de rebre suport a fi d’enfortir la resiliència dels sistemes sanitaris de manera global, com a part de la seva inversió per a la recuperació i la resiliència.
9. La prevenció de les pandèmies, la preparació i la resposta que cal donar-hi són prioritats mundials per a Europa. La UE hauria de continuar liderant la resposta mundial, principalment per mitjà de COVAX, i consolidar l’arquitectura mundial de seguretat sanitària, tot assumint un paper protagonista pel que fa al reforçament de l’Organització Mundial de la Salut. També cal crear associacions de preparació de cara a les pandèmies amb socis clau.
10. Hem de dissenyar un plantejament més coordinat i sofisticat per fer front a la informació falsa i a la desinformació.

Consulteu el comunicat de premsa complet aquí