L’economia europea continua demostrant resiliència en un context mundial difícil. La baixada dels preus de l’energia, la reducció de les limitacions de l’oferta i la fortalesa del mercat de treball han afavorit un creixement moderat en el primer trimestre del 2023 que ha dissipat la por a una recessió. Aquest inici d’any, més bo que no s’havia previst, eleva les perspectives de creixement de l’economia de la UE fins a l’1,0 % el 2023 (0,8 % en les previsions intermèdies de l’hivern) i l’1,7 % el 2024 (1,6 % a l’hivern). Les revisions a l’alça per a la zona de l’euro són de magnitud similar i ara s’espera que el creixement del PIB se situï a l’1,1 % i l’1,6 % el 2023 i el 2024, respectivament. Com a conseqüència de les pressions persistents sobre els preus bàsics també s’ha revisat a l’alça respecte de l’hivern la inflació, que ara arriba al 5,8 % el 2023 i al 2,8 % el 2024 a la zona euro.

La reducció dels preus de l’energia eleva les perspectives de creixement

Segons l’estimació preliminar d’Eurostat, en el primer trimestre del 2023 el PIB va créixer un 0,3 % a la UE i un 0,1 % a la zona euro. Els indicadors avançats suggereixen un creixement sostingut en el segon trimestre.

L’economia europea ha estat capaç de contenir l’efecte advers de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna i ha capejat la crisi energètica gràcies a la ràpida diversificació del subministrament i a una reducció considerable del consum de gas. El descens substancial dels preus de l’energia s’està fent notar progressivament en tota l’economia i fa baixar els costos de producció de les empreses. Els consumidors també es beneficien de la rebaixa de les factures energètiques, si bé es preveu que el consum privat continuï sent moderat ja que els salaris no creixen al mateix ritme que la inflació.

Com que la inflació encara és elevada, la previsió és que les condicions de finançament es continuïn endurint. Per bé que probablement el BCE i altres bancs centrals de la UE estan arribant al final del seu cicle d’augment del tipus d’interès, les turbulències recents en el sector financer poden encarir i dificultar l’accés al crèdit, cosa que frenaria el creixement de la inversió i perjudicaria especialment la inversió residencial.

La inflació subjacent es revisa a l’alça però amb previsió que disminueixi gradualment

Després d’assolir el seu màxim el 2022, la inflació general ha continuat disminuint el primer trimestre del 2023 en un context de forta desacceleració dels preus de l’energia. No obstant, a la inflació subjacent (la inflació general sense tenir en compte l’energia ni els aliments frescos) li està costant més de baixar. El mes de març va assolir el màxim històric de 7,6 %, si bé es preveu que es redueixi gradualment en el període de previsió a mesura que els marges de beneficis absorbeixin les pressions dels salaris més alts i que s’endureixin les condicions de finançament. L’estimació de l’abril de l’índex harmonitzat de preus al consum per a la zona euro, que es va publicar amb posterioritat a la data de tancament d’aquestes previsions, mostra un descens marginal de la taxa d’inflació subjacent, cosa que suggereix que pot haver arribat al seu màxim en el primer trimestre, tal com es va predir. En termes anuals, es preveu que la inflació subjacent a la zona euro el 2023 sigui del 6,1 % de mitjana i que el 2024 caigui fins al 3,2 %; en tots dos anys es mantindria per sobre de la inflació general.

El mercat de treball es manté resilient davant de la desacceleració econòmica

La fortalesa històrica del mercat de treball apuntala la resiliència de l’economia de la UE. La taxa d’atur de la UE va assolir un nou mínim el març del 2023 —el 6,0 %— i la participació en el mercat de treball i les taxes d’ocupació presenten xifres rècords.

Es preveu que una reacció moderada del mercat de treball de la UE davant l’alentiment de l’expansió econòmica. La previsió de creixement de l’ocupació per a enguany és del 0,5 % i per al 2024, del 0,4 %. Pel que fa a la taxa d’atur, es preveu que es mantingui molt poc per sobre del 6 %. El creixement dels salaris s’ha accelerat d’ençà de la primeria del 2022 però fins ara s’ha mantingut clarament per sota de la inflació. Les previsions fan presagiar un augment dels salaris més sostingut atesos la rigidesa persistent de la tensió del mercat de treball, els forts increments dels salaris mínims en diversos països i, més generalment, la pressió per part dels treballadors per recuperar el poder adquisitiu perdut.

Consulteu el comunicat de premsa complet aquí (Representació de la Comissió Europea a Barcelona)