La Comissió Europea ha adoptat avui una proposta de Reglament per modernitzar i simplificar el marc de contractació pública de la UE per donar suport a inversions eficaces en serveis públics i infraestructures, en consonància amb els objectius polítics de la UE.

A partir d’un ampli procés de consulta amb compradors públics, empreses, sindicats i la societat civil, la Comissió planteja una reforma ambiciosa per simplificar, flexibilitzar i fer més eficaç la contractació pública. Això contribuirà a completar un mercat únic de contractació pública, que representa prop del 15 % del PIB de la UE.

La contractació pública és essencial tant per a l’economia europea com per a la vida quotidiana de la ciutadania, i abasta àmbits que van des del transport, les infraestructures i els sistemes energètics fins a les escoles i els serveis sanitaris. Es preveu que la proposta comporti un estalvi administratiu anual important, xifrat en uns 649 milions d’euros, gràcies a una reducció de la càrrega de 80 milions d’euros per als compradors públics i de 570 milions d’euros per als operadors econòmics.

La proposta es basa en els punts forts del mercat únic en quatre grans àmbits.

Normes més simples i clares

La proposta simplifica i clarifica les normes mitjançant la consolidació, en un Reglament directament aplicable, de les tres directives vigents sobre contractació pública i de les disposicions sobre contractació pública actualment disperses en legislació sectorial específica. Això permetrà crear un marc més coherent i previsible, i reduirà la complexitat, la càrrega administrativa i les incoherències en l’aplicació de les normes, amb tres procediments en lloc dels cinc actuals. També reduirà la complexitat i les divergències derivades de tenir actes legislatius separats i opcions nacionals de transposició diferents.

El nou marc ofereix als compradors públics més flexibilitat i els permet negociar amb els sol·licitants durant els procediments. També fomenta una millor consulta del mercat, simplifica els tràmits administratius i permet les negociacions, de manera que la contractació pública s’assembli més a la contractació privada. A més, introdueix un procediment específic d’innovació per desenvolupar i adquirir solucions innovadores que encara no es troben disponibles al mercat.

Una plataforma única per a tota la contractació pública de la UE 

La clau per simplificar i reduir la càrrega administrativa és la creació d’un mercat integrat de contractació digital, format per plataformes de contractació electrònica dels estats membres que estiguin interconnectades i siguin interoperables.

Aquest mercat digital simplificarà i facilitarà la contractació per als compradors públics, per exemple mitjançant la verificació automàtica dels criteris d’exclusió. També permetrà que les empreses participin en procediments de contractació pública i presentin ofertes a tot el territori de la UE a través de qualsevol de les plataformes connectades, aplicant el principi de «només una vegada», de manera que s’evitarà haver de tornar a presentar la mateixa informació i documentació. Això afavorirà l’accés a noves oportunitats de negoci i augmentarà el nombre d’ofertes que reben els compradors públics, i així s’aprofitarà millor el potencial del mercat únic.

A més, aquest mercat digital agilitzarà l’intercanvi de dades entre els sistemes de contractació electrònica dels estats membres gràcies a la creació d’un marc unificat de gestió de dades, i reforçarà així la transparència, la rendició de comptes i la capacitat de lluita contra el frau.

Més suport als objectius mediambientals, socials i d'innovació 

Segons la proposta, el mètode estàndard d’adjudicació és la millor relació qualitat-preu, amb criteris de qualitat que representen almenys el 30 % de la valoració (o el 50 % en els contractes amb una elevada intensitat de mà d’obra), subjecte a un mecanisme de «complir o explicar». Els poders adjudicadors es podran apartar d’aquest enfocament si expliquen com es garantirà la qualitat per altres vies, per exemple mitjançant requisits mínims de qualitat.

Això significa que els compradors públics hauran de tenir en compte de manera sistemàtica no només el preu, sinó també la qualitat, incloses consideracions ambientals, socials, d’innovació, de seguretat i de resiliència, així com les «preferències europees». Els compradors públics tindran plena discrecionalitat per decidir quins criteris de qualitat apliquen i en quina proporció en cada procediment concret, i la proposta els ofereix eines pràctiques per facilitar aquesta tasca.

Podeu consultar el comunicat de premsa complet aquí (Comissió Europea)