La Comissió Europea presenta l’Estratègia europea d’atenció a les persones per garantir uns serveis d’atenció a les persones de qualitat, assequibles i accessibles arreu de la Unió Europea i millorar la situació tant per als qui reben els serveis com per als qui els cuiden, ja sigui de manera professional o informal. L’Estratègia s’acompanya de dues recomanacions per als estats membres en relació amb la revisió dels objectius de Barcelona en matèria d’educació i atenció a la primera infància i amb l’accés a cures de llarga durada de qualitat assequibles.

Serveis d’atenció a les persones de qualitat, assequibles i accessibles amb millors condicions laborals i més conciliació de la vida professional i la privada

Els serveis d’atenció a les persones de qualitat assequibles i accessibles ofereixen beneficis clars a tots els grups d’edat. L’escolarització en la primera infància té una repercussió positiva en el desenvolupament de les criatures i contribueix a reduir el risc d’exclusió social i de pobresa, també en el futur. Les cures de llarga durada permeten que les persones que necessiten ajuda per a les activitats quotidianes —ja sigui a causa de l’edat, per malaltia o arran d’una discapacitat— conservin l’autonomia i visquin dignament. No obstant, per a moltes persones aquests serveis encara no són assequibles, no estan disponibles o no hi poden accedir.

La inversió en serveis d’atenció a les persones és important per atraure i retenir talent en aquest sector —que sovint es caracteritza per tenir condicions laborals dures i sous baixos— i per donar resposta a la manca de mà d’obra i realitzar el potencial econòmic i de creació d’ocupació del sector.

La inversió en serveis d’atenció a les persones de qualitat també comporta l’augment de la participació de les dones en el mercat de treball i la promoció de la igualtat de gènere, en particular per la reducció de la bretxa de gènere salarial i de les pensions. Les dones encara assumeixen el gruix de les responsabilitats assistencials: el 90 % de la mà d’obra formal en el sector són dones i hi ha 7,7 milions de dones que no treballen a causa de responsabilitats assistencials en la família.

Per donar resposta a aquestes qüestions, la Comissió proposa mesures concretes a fi d’ajudar els estats membres a augmentar l’accés a serveis d’atenció a les persones de qualitat i assequibles, alhora que milloren les condicions laborals i la conciliació de la vida laboral i personal dels cuidadors.

Educació i atenció a la primera infància

La Comissió proposa que els estats membres revisin els objectius en matèria d’educació i atenció a la primera infància per tal de reforçar la participació de les dones en el mercat de treball, també coneguts com «els objectius de Barcelona», que es van fixar el 2002. Actualment aquests objectius marquen que els estats membres han de proporcionar educació i atenció a la primera infància al 33 % dels infants de menys de tres anys i al 90 % dels infants que tinguin entre tres anys i l’edat d’inici de l’escolarització obligatòria. La Comissió proposa de fixar nous objectius, ambiciosos i realistes alhora, de manera que com a tard el 2030 com a mínim:

• el 50 % dels menors de tres anys estiguin escolaritzats en un centre d’educació infantil;
• el 96 % dels infants que tinguin entre tres anys i l’edat d’inici de l’escolarització obligatòria estiguin escolaritzats en un centre d’educació infantil, com ja es va acordar en el marc de l’Espai europeu d’educació.

La Comissió també recomana, entre d’altres coses, que els estats membres:

• garanteixin que els serveis d’atenció a la infància siguin assequibles, accessibles i de qualitat i que estiguin disponibles tant en zones urbanes com en zones rurals o desafavorides;
• incorporin a l’ordenament jurídic un dret legal a l’educació i atenció a la primera infància, idealment sense interrupció entre el final del permís retribuït de parentalitat i el dret legal;
• disposin de mesures específiques que permetin augmentar la participació en els serveis d’educació i atenció a la infància de criatures provinents de famílies desafavorides, criatures amb discapacitat o criatures amb necessitats especials, per tal de retallar les diferències amb la població infantil general;
• estudiïn el nombre d’hores que passen les criatures en centres educatius («intensitat de temps») i vetllin perquè els serveis d’atenció a la infància estiguin disponibles durant prou temps perquè els progenitors puguin tenir una feina remunerada; i
• promoguin el repartiment equitatiu de la cura dels fills entre els progenitors mitjançant la lluita contra els estereotips i el foment d’horaris laborals compatibles amb la vida familiar.

Cures de llarga durada

La Comissió recomana que els estats membres formulin plans d’acció nacionals per millorar la disponibilitat, l’accessibilitat i la qualitat de les cures a la UE per a tothom, per exemple amb les següents mesures:

• vetllar perquè les cures de llarga durada siguin oportunes, integrals i assequibles de manera que proporcionin una qualitat de vida digna a les persones que necessitin cures de llarga durada;
• augmentar l’oferta i les modalitats de cures de llarga durada professionals (assistència domiciliària, assistència en l’entorn local i assistència residencial), retallar les diferències territorials en l’accés a les cures de llarga durada, implementar solucions digitals accessibles en la prestació de serveis d’atenció a les persones i vetllar perquè els serveis i els equipaments de cures de llarga durada siguin accessibles per a les persones amb discapacitat.
• aplicar uns criteris i normes de qualitat per als prestadors de serveis de cures de llarga durada;
• ajudar els cuidadors informals —que sovint són dones i familiars de la persona dependent— mitjançant la formació, l’assessorament i el suport psicològic i financer; i
• mobilitzar finançament adequat i sostenible per a les cures de llarga durada, també amb l’ús de fons de la UE.

Consulteu el text complet aquí