La Comissió Europea ha publicat dos informes sobre les repercussions de la intel·ligència artificial generativa en l’àmbit de l’educació i la manera com els sistemes educatius europeus responen davant la transformació digital.

L’informe «Amiga o enemiga? Dades sobre l’ús de la intel·ligència artificial generativa en l’aprenentatge i l’ensenyament» posa de relleu com la intel·ligència artificial generativa està passant, poc a poc però de manera constant, de ser una innovació tecnològica a una eina habitual en les pràctiques educatives i d’aprenentatge a la UE. Que la intel·ligència artificial generativa ajudi a millorar l’aprenentatge depèn, en última instància, de com es fa servir. Encara és poc clar quin serà el seu impacte en les competències a llarg termini. Per tant, els docents necessiten rebre una formació professional inicial i continuada considerable per a treure’n tot el profit, i disposar d’orientacions institucionals per a fer un ús responsable de la tecnologia.

El segon informe, «L’educació digital a l’escola a Europa 2026: Tancar les bretxes en l’accés, l’ensenyament i l’aprenentatge», mostra que, tot i que la transformació digital s’aborda a través de diversos canals en els sistemes educatius europeus, els enfocaments i les condicions en què s’aplica varien. La major part dels sistemes educatius aborda els elements fonamentals de la infraestructura digital, però continuen havent diferències en l’accés a nivell escolar, el suport tècnic i el entorns digitals. La competència digital s’inclou en els plans d’estudis de l’ensenyament secundari inferior en gairebé tots els sistemes analitzats, però encara és poc habitual que es duguin a terme avaluacions nacionals o estandarditzades. Gairebé dues terceres parts dels sistemes educatius han desenvolupat estratègies, orientacions o altres marcs polítics pel que fa a la intel·ligència artificial.

Les conclusions d’aquests informes, que tenen en compte el recent informe PISA de l’OCDE, contribuiran al treball de la Comissió Europea sobre la Unió de les Competències i aportaran dades per al proper paquet d’educació, que abordarà les competències bàsiques, el professorat i els formadors, i la infraestructura educativa digital.

La vicepresidenta executiva de Drets Socials i Competències, Treball de Qualitat i Preparació, Roxana Mînzatu, ha declarat: «Les tecnologies digitals, inclosa la intel·ligència artificial generativa, estan canviant ràpidament la nostra manera de viure, treballar i aprendre. Tot i que alumnat i professorat poden beneficiar-se d’aquestes noves possibilitats, hem d’abordar amb cura els riscos relacionats amb el biaix, la privacitat i la dependència excessiva. La tecnologia digital ha d’estar al servei dels nostres ciutadans, i hem de garantir que aquestes eines donen realment suport a l’aprenentatge».

(Font: Representació de la Comissió Europea a Barcelona)