En una Comunicació adoptada avui, la Comissió exposa la feina que ha fet la Unió Europea per promoure i ajudar al desenvolupament i desplegament de les tecnologies netes mitjançant el reforç del mercat únic, l’assegurament d’unes condicions de competència equitatives, el suport de la recerca i la innovació, l’ampliació de la xarxa d’acords comercials i la mitigació de l’efecte dels canvis externs. També hi examina els primers resultats de la Llei de reducció de la inflació dels Estats Units (IRA, per les seves sigles en anglès), tal com va sol·licitar el Consell Europeu, i subratlla la necessitat de continuar el seguiment de la situació i el diàleg constructiu amb els Estats Units. D’altra banda, la Comunicació reconeix que altres països, i en particular la Xina, també compten amb programes actius d’ajuts públics que poden afectar l’entorn d’inversió en tecnologies netes de la UE.

Les mesures de la UE per fomentar les inversions en tecnologies netes al mercat únic

Les tecnologies netes tenen un paper fonamental en la nostra transició verda i en l’abordatge del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Sota el paraigua genèric del Pacte Verd Europeu, i mitjançant una combinació intel·ligent de mesures de polítiques públiques, la UE ha construït un marc normatiu i un entorn empresarial que reforcen el creixement i propicien el desenvolupament, la producció i el desplegament de les tecnologies netes.

• Incentius i predictibilitat: la UE ha desenvolupat un marc normatiu ambiciós per fer d’Europa el primer continent climàticament neutre com a tard el 2050. Val a destacar el fet que la legislació relativa al paquet «Objectiu 55» inclogui un règim de comerç de drets d’emissió reforçat i ampliat i un nou Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni, que situen la UE en el bon camí per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle almenys un 55 % d’ara al 2030. A més, la Comissió està reduint gradualment la burocràcia i la càrrega administrativa i està simplificant i agilitzant el procediment de concessió de permisos per als projectes de tecnologies netes, sobretot gràcies a la Llei de la indústria amb zero emissions netes. 
• Inversió de la UE: en el període 2021-2027, es preveu que el 32,6 % del total del pressupost de la UE —és a dir, 578 000 milions d’euros— es destini a despeses en matèria d’acció climàtica. La Comissió també posarà en marxa la primera subhasta a escala de la UE destinada a la producció d’hidrogen renovable, amb un pressupost de 800 milions d’euros procedents del Fons d’Innovació. 
• Inversió privada: un entorn normatiu de la UE propici contribueix eficaçment a mobilitzar i canalitzar finançament privat cap a activitats econòmiques que contribueixin a la descarbonització. La taxonomia de la UE i la unió dels mercats de capitals poden ajudar els inversors a donar suport al desenvolupament de tecnologies netes. 
• Inversió pública nacional: la política d’ajuts estatals presenta un gran nombre de possibilitats per ajudar les inversions en tecnologies netes a nivell nacional. D’ençà del març de 2023 la Comissió ha aprovat règims dels estats membres per un valor total de 6 900 milions d’euros d’inversions en tecnologies netes, i actualment n’està avaluant d’altres. La inversió necessària per materialitzar les transicions verda i digital han afegit pressió als pressupostos nacionals. Això fa palesa la necessitat d’arribar ràpidament a un acord sobre la reforma de les normes de governança econòmica de la UE, després de la proposta que va formular la Comissió el passat mes d’abril. 
• Cooperació amb les parts interessades: les aliances industrials com l’Aliança Europea de Bateries i l’Aliança Europea per un Hidrogen Net han tingut un paper important a l’hora d’acostar la indústria i els responsables de les polítiques públiques per tal de facilitar una cooperació més estreta. Dins d’una sèrie de diàlegs sobre la transició neta que la presidenta Von der Leyen va anunciar en el seu discurs sobre l’estat de la Unió del 2023, aquest mes d’octubre s’ha celebrat un primer diàleg sobre l’hidrogen. 
• Competències: les acadèmies per a una indústria amb zero emissions netes ajudaran a garantir que la força de treball de la UE té les competències necessàries per impulsar la doble transició vers una economia verda i digital. Aquesta qüestió també és l’element central de l’Any Europeu de les Competències.
• Resiliència i competitivitat: el Pla Industrial del Pacte Verd pretén salvaguardar la competitivitat de la indústria europea de tecnologies netes i posicionar Europa al capdavant de la innovació industrial. La Llei de la indústria amb zero emissions netes busca eliminar les barreres i ampliar la capacitat manufacturera en tecnologies amb zero emissions netes, i la Llei de les matèries primeres fonamentals reportarà més certesa a la indústria europea.
• Cooperació internacional i polítiques comercials assertives: la UE continuarà reforçant la resiliència i diversificació de la seva cadena de subministrament, i d’aquesta manera també la seva seguretat econòmica, a través de la cooperació internacional i, quan escaigui, de mesures autònomes. El Club de Matèries Primeres Fonamentals que va proposar la presidenta Von der Leyen facilitarà la cooperació internacional atès que aplegarà països consumidors i països rics en recursos.

Consulteu el comunicat de premsa complet aquí.