El nou codi normatiu digital de la UE estableix regles sense precedents per a garantir la rendició de comptes de les tecnològiques, dins d'un mercat digital obert i competitiu.

Parlament va donar dimarts el vistiplau definitiu a la nova Llei de Serveis Digitals i la Llei de Mercats Digitals després de ser consensuades entre el Parlament i el Consell el 23 d'abril i el 24 de març respectivament. Ambdues lleis tenen per objectiu abordar els efectes socials i econòmics del sector tecnològic. Per això estableixen normes clares que regulen, d'acord amb els drets i valors de la UE, el funcionament i la prestació de serveis per part d'aquestes empreses a la Unió.

La Llei de Serveis Digitals es va aprovar amb 539 vots a favor, 54 en contra i 30 abstencions i la Llei de Mercats Digitals amb 588 vots a favor, 11 en contra i 31 abstencions.

El que és il·legal al món real ho ha de ser també en el digital

La Llei de Serveis Digitals (DSA, en anglès) estableix obligacions clares per als proveïdors de serveis digitals, com les xarxes socials o els mercats electrònics, per a fer front a fenòmens que poden suposar una amenaça per a la societat, com la difusió de continguts il·legals i la desinformació en línia. Els nous requisits són proporcionals a la dimensió de les plataformes digitals i als riscos que representen per a la ciutadania.

Les noves obligacions inclouen:

• Noves mesures per a neutralitzar els continguts il·legals en línia, així com requisits que obliguen les plataformes a intervenir ràpidament, respectant en tot moment els drets fonamentals, en particular la llibertat d'expressió i la protecció de dades.
• L'enduriment dels requisits de traçabilitat i dels controls als comerços en línia per a garantir la seguretat dels productes i serveis, incloent-hi controls aleatoris per a evitar que es tornin a publicar continguts il·lícits.
• El reforç de la transparència i la rendició de comptes de les plataformes, per exemple, mitjançant la transmissió d'informació clara sobre la moderació de continguts o l'ús d'algoritmes per a recomanar continguts (els denominats sistemes de recomanació); la possibilitat per als usuaris de recórrer contra les decisions dels moderadors.
• La prohibició de pràctiques enganyoses i de certs tipus de publicitat selectiva, com la dirigida als infants i els anuncis basats en dades confidencials, així com de les interfícies enganyoses o els anomenats «patrons foscos» i de tota pràctica dissenyada per a manipular les eleccions dels usuaris.

Les plataformes i els motors de cerca en línia més importants (a partir de 45 milinos d'usuaris mensuals) comporten més risc. Per aquest motiu hauran de complir requisits més estrictes que la Comissió s'encarregarà d'aplicar. Entre ells destaquen la prevenció de riscos sistèmics (com la difusió de continguts il·lícits, l'erosió dels drets fonamentals i els processos electorals o l'agreujament de la violència de gènere i els problemes de salut mental) i la imposició d'auditories independents. A més, aquestes plataformes hauran d'oferir als usuaris la possibilitat de negar-se a rebre recomanacions basades en l'elaboració de perfils, així com l'accés a dades i algoritmes a les autoritats i investigadors habilitats.

Nota de premsa. Parlament Europeu