El 2023, més d'un de cada deu (11,2%) joves d'entre 15 i 29 anys de la UE no tenia feina ni estudiava ni rebia formació (ni-ni), fet que suposa un descens de 0,5 punts percentuals (pp) respecte a 2022.

En els darrers deu anys, s'ha produït un descens notable de la taxa de ni-nis entre les persones de 15 a 29 anys. El 2013, la taxa de la UE es va situar en el 16,1% i ha disminuït constantment des de llavors, amb l'única excepció de l'any 2020, afectat per la COVID, en què es va registrar un augment (del 12,6% a 2019 al 13,8% el 2020, seguit del 13,1% el 2021).

El 2023, les taxes de ni-nis entre els adults joves van variar considerablement entre els països de la UE, oscil·lant entre el 4,8 % als Països Baixos i el 19,3 % a Romania.

Reduir aquesta taxa és un dels objectius del Pilar Europeu de Drets Socials. L'objectiu és reduir la taxa de ni-nis entre els joves de 15 a 29 anys al 9% el 2030.

Les dades mostren que, el 2023, un terç dels països de la UE ja estaven per sota de l'objectiu del 9% per al 2030: els Països Baixos (4,8%), Suècia (5,7%), Malta (7,5) %, Eslovènia (7,8%), Luxemburg (8,5%), Irlanda (8,5%), Dinamarca (8,6%), Alemanya (8,8%) i Portugal (8,9%).

A la majoria dels països de la UE, hi ha diferències entre els percentatges de dones i homes joves que són ni-nis. El 2023, el 12,5% de les dones joves de 15 a 29 anys de la UE eren ni-nis, mentre que el percentatge corresponent entre els homes joves era del 10,1%.

Les taxes més baixes de ni-nis entre els joves dels dos sexes es van registrar als Països Baixos: 4,0% per als homes joves i 5,6% per a les dones joves.

Per contra, la taxa més alta de ni-nis entre els homes joves es va registrar a Grècia (14,8%), i la més alta entre les dones a Romania (24,8%).

Els percentatges de dones joves ni-nis van ser inferiors als dels homes a Estònia (8,9 % davant de 10,2 %) i Bèlgica (9,5 % davant de 9,8 %), mentre que Portugal, Espanya, Finlàndia i Suècia van registrar aproximadament els mateixos percentatges d'homes i dones ni-nis. 

Més informació: Eurostat