L'equip del projecte BRIDGES, finançat amb fons europeus, va estudiar com els discursos carregats de polèmica sobre la migració influeixen en la percepció pública i la política, i es va proposar substituir els missatges divisoris per discursos basats en l'empatia i les proves.

La migració és un tema profundament polititzat a tota la Unió Europea (UE). El temor a l'erosió de la identitat nacional i la percepció d'una pèrdua de control sobre la migració han desencadenat respostes polítiques que sovint exacerben les tensions polítiques i socials. BRIDGES es va crear per abordar aquest problema examinant com es generen les narratives sobre la migració i com influeixen en l'opinió pública, l'elaboració de polítiques i les experiències dels migrants. Dirigit pel Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), amb el suport d'onze organitzacions associades, l'equip del projecte va desentranyar les complexitats de les narratives migratòries que existeixen a Europa, amb l'objectiu de promoure converses més informades i inclusives. En examinar les causes i conseqüències d'aquestes narratives, es preveia que BRIDGES proporcionés eines per ajudar a mitigar els resultats indesitjables de la divisió i la intolerància. La coordinadora del projecte i investigadora principal de CIDOB, Blanca Garcés Mascareñas, explica: «En un moment en què la polarització, les postures xenòfobes i les polítiques altament simbòliques en augment amenacen d'imposar-se, a BRIDGES es preveia contribuir a debats més inclusius i informats sobre la migració».

El poder de la narrativa

Per entendre com es formen aquestes narratives, a BRIDGES es va adoptar un enfocament interdisciplinari, que integrava idees de la ciència política, la sociologia, els estudis dels mitjans de comunicació i la psicologia, i se centrava en sis països europeus: França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Espanya i el Regne Unit. El projecte tenia tres objectius principals: generar informació teòrica, oferir recomanacions polítiques basades en proves i treballar amb la societat civil per cocrear relats alternatius més integradors. En plantejar preguntes com «qui diu què, quan i on?», l'equip del projecte va revelar com certes narratives guanyen impuls mentre que altres queden marginades. Va posar de manifest el poder emocional de la narració i el paper fonamental dels mitjans de comunicació i dels polítics en la configuració d'aquests discursos.

El paper de les emocions

Com era d'esperar, una de les principals conclusions de BRIDGES va ser el paper crucial de les emocions en la configuració de les narratives migratòries. La recerca va confirmar que els relats personals poden influir en l'opinió pública evocant empatia o indignació. Per exemple, les històries de discriminació poden alimentar un sentiment d'injustícia, mentre que les de resiliència poden inspirar solidaritat. El moment també importa. El projecte va descobrir que les narratives sobre la migració guanyen força durant les crisis o els canvis polítics, quan els agents que poden respondre de manera ràpida i eficaç poden modelar l'opinió pública i la política durant anys. Finalment, a BRIDGES es va destacar l'estret vincle existent entre els mitjans de comunicació i el debat polític, especialment en moments de crisi o quan s'introdueixen noves polítiques. Els polítics d'extrema dreta, en particular, utilitzen els mitjans de comunicació tradicionals i socials per amplificar discursos polaritzadors, que sovint provoquen reaccions emocionals, mentre que les veus a favor de la migració lluiten per obrir-se camí, la qual cosa condueix a un discurs unidireccional que pot alimentar la por i les idees equivocades.

Més información: CORDIS