L’economia de la UE va començar el 2025 amb un rendiment una mica més bo que no s’havia previst. La projecció és que enguany continuï creixent a un ritme modest i que el 2026 repunti el creixement, malgrat l’augment de la incertesa política i les tensions comercials a nivell mundial.

Segons les previsions econòmiques de la primavera del 2025 de la Comissió, el 2025 el PIB real creixerà un 1,1 % a la UE i un 0,9 % a la zona euro, pràcticament al mateix ritme que el 2024. El 2026 es preveu que el creixement s’acceleri fins a situar-se a l’1,5 % a la UE i l’1,4 % a la zona euro. Pel que fa a la inflació general, la previsió a la zona euro és de desacceleració: del 2,4 % del 2024 al 2,1 % el 2025 i l’1,7 % el 2026. A la UE, la inflació seguirà una dinàmica similar —si bé parteix d’un nivell lleugerament superior el 2024— per quedar just per sota del 2 % el 2026.

Perspectives deteriorades però una economia resilient

En el darrer trimestre de 2024, l’economia de la UE va registrar un creixement superior al previst, del 0,4 %, gràcies en gran part a una forta demanda interna. Aquest impuls positiu va continuar en el primer trimestre de 2025, i les dades preliminars apunten a un creixement del PIB real del 0,3 %.

Les previsions que presentem avui revisen les perspectives de creixement a la baixa de manera significativa. Això es deu en gran mesura a l’afebliment de les perspectives del comerç mundial i a una incertesa més gran en matèria de política comercial.

Les previsions de la primavera parteixen de certs supòsits sobre els aranzels comercials. El model pressuposa que els aranzels sobre les importacions nord-americanes de béns procedents de la UE i de pràcticament tots els altres socis comercials es mantindran al 10 %, el nivell aplicat el 9 d’abril, amb l’excepció de l’acer, l’alumini i els automòbils, a què s’apliquen aranzels més alts (25%), i les exempcions aranzelàries sobre determinats productes (farmacèutics i microprocessadors). També pressuposa que els aranzels bilaterals entre els Estats Units i la Xina seran inferiors als aplicats el 9 d’abril, però prou alts com per comportar una reducció significativa del comerç bilateral de mercaderies entre aquests dos països. Els tipus aranzelaris que finalment van acordar la Xina i els Estats Units el 12 de maig han resultat ser més baixos que no s’havia suposat, però encara prou alts com per no invalidar la presumpció que perjudicaran la relació comercial entre els dos països.

Es preveu ara que el creixement mundial fora de la UE se situï al 3,2 % tant al 2025 com al 2026, davant de la taxa del 3,6% prevista a la tardor del 2024. Aquesta revisió a la baixa reflecteix en gran mesura l’empitjorament de les perspectives tant per als Estats Units com per a la Xina. La desacceleració del comerç mundial és encara més pronunciada.

Un mercat laboral encara sòlid amb una millora dels salaris reals

El 2024, la contínua expansió de l’ocupació va donar lloc a la creació d’1,7 milions de nous llocs de treball a l’economia de la UE, que va portar a un nou rècord de número de llocs de treball a la Unió. Malgrat el modest creixement econòmic, es preveu que l’ocupació augmenti en uns altres 2 milions de llocs de treball d’ara al final de l’horitzó de previsions. Quant a la taxa d’atur, es preveu que caigui a un nou mínim històric del 5,7 % el 2026.

Després d’haver augmentat un 5,3 % el 2024, el creixement dels salaris nominals es desaccelerarà el 2025 i 2026. Els treballadors continuaran beneficiant-se dels augments salarials reals i també  es preveu que recuperin completament el poder adquisitiu que han perdut aquests últims anys per causa de l’augment de la inflació.

La inflació continua baixant

Es preveu que l’actual procés desinflacionari, que va començar a finals de 2022, continuï avançant al mateix ritme. La previsió pel que fa a la inflació mesurada per l’índex harmonitzat de preus de consum (IHPC) a la zona euro és que després de baixar fins al 2,4 % el 2024 arribi a l’objectiu del BCE del 2 % ja el 2025, i el 2026 es redueixi encara més.

Els preus de les matèries primeres energètiques han disminuït notablement des de la tardor del 2024 i es preveu que continuïn la trajectòria descendent. De la mateixa manera, un euro enfortit també hauria d’afegir-se a les pressions desinflacionistes

Per a més informació:

Document complet: Previsions econòmiques de la primavera del 2025

(Font: Comissió Europea)