En algunes ciutats i destinacions turístiques populars, on la pressió sobre l’habitatge és més forta, el creixent ús de l’habitatge per a finalitats diferents de la residència principal pot agreujar la disponibilitat local i l’assequibilitat. La Llei d’Habitatge Assequible respon a aquestes preocupacions altament localitzades. Proporciona a les autoritats públiques seguretat jurídica quan decideixin actuar, sobre la base de les particularitats locals, en el marc del dret de la UE.

La Llei d’Habitatge Assequible estableix el primer marc europeu comú per avaluar les mesures relacionades amb l’habitatge que afecten el mercat únic. Deixa la decisió sobre si actuar o no i quines mesures adoptar a les autoritats competents. Les decisions en política d’habitatge continuen sent nacionals, regionals i locals, respectant plenament el principi de subsidiarietat.

Les noves normes estan dissenyades per ajudar les autoritats competents a identificar zones d’habitatge tensades mitjançant una metodologia comuna. Quan les autoritats decideixin limitar determinats usos de l’habitatge —com ara els lloguers de curta durada o mantenir els habitatges desocupats—, han de demostrar que aquests usos agreugen la pressió sobre l’habitatge a escala local i garantir que qualsevol mesura sigui específica, necessària i proporcionada.

• Lloguers de curta durada, qualsevol mesura ha d’adreçar-se a activitats que redueixin el parc d’habitatges disponibles per a l’ús a llarg termini, especialment quan la seva escala, freqüència o caràcter comercial agreugen la pressió sobre l’habitatge. Abans d’introduir limitacions, les autoritats també han de demostrar que el lloguer de curta durada ha tingut un efecte advers significatiu sobre l’assequibilitat o la disponibilitat de l’habitatge durant almenys tres anys, i que introduir mesures menys restrictives no seria tan eficaç. Han d’aplicar i fer complir el Reglament de la UE sobre lloguers de curta durada, inclosos els requisits de registre i l’eliminació o inhabilitació dels anuncis que no els compleixin i, quan estiguin disponibles, utilitzar les dades recollides en virtut d’aquest Reglament per donar suport a la seva avaluació.
• Segones residències o als habitatges desocupats durant períodes prolongats. La Llei d’Habitatge Assequible també proporciona un marc més clar per a aquests casos. La Llei protegeix la seguretat jurídica i les expectatives legítimes: no es poden aplicar amb caràcter retroactiu condicions vinculades a l’adquisició, s’han d’establir disposicions transitòries adequades, i les mesures relatives als habitatges desocupats durant períodes prolongats han de tenir en compte els períodes justificats de manca d’ocupació.
• Plans d’acceleració de l’habitatge. La proposta va acompanyada d’una Recomanació sobre l’assequibilitat i l’oferta d’habitatge en zones d’habitatge tensades. Donar suport a les autoritats en els esforços per augmentar l’oferta d’habitatge on més es necessita, en particular mitjançant l’agilització de la planificació i de la concessió de permisos de construcció, renovació i readaptació d’edificis, així com facilitant la inversió. 

La proposta legislativa passarà ara al Parlament Europeu i al Consell, de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari. Paral·lelament, la Comissió continuarà col·laborant estretament amb els estats membres i les parts interessades pertinents per aplicar el Pla Europeu d’Habitatge Assequible.

Més informació

Llei d'Habitatge Assequible

Preguntes i respostes sobre la Llei d’Habitatge Assequible

Recomanació de la Comissió sobre l’assequibilitat i l’oferta d’habitatge en zones d’habitatge tensades

(Font: Representació de la Comissió Europea a Barcelona)