Durant els 40 anys de pertinença a la UE, Espanya ha incorporat al seu ordenament prop de 7.000 normes europees.

Un 45% de les lleis aprovades per les Corts Generals a Espanya el 2025 tenen origen a les institucions europees, segons l'informe que publica anualment l'Oficina del Parlament Europeu a Espanya.

Aquest any, el Congrés i el Senat han aprovat un total de 29 lleis. D'aquestes, 13 normatives regulen aspectes que respecten la línia marcada per les institucions de la UE, és a dir, deriven de directives o reglaments comunitaris o s'emmarquen en el paraigua regulador fixat per les institucions europees.

D'aquestes 13 normatives amb origen europeu, 5 trasposen directives europees a l'ordenament jurídic d'Espanya o bé s'adapten a reglaments europeus.

Es tracta de la llei sobre assegurances d'automòbils, que transposa una directiva europea relativa a la responsabilitat civil sobre vehicles com ara patinets elèctrics; la llei sobre seguretat aèria que agilitza les compensacions a passatgers en cas de cancel·lacions o retards de vols; el Reial decret llei que completa la transposició de la Directiva sobre conciliació de la vida familiar i professional; la Llei Orgànica sobre eficiència del Servei Públic de Justícia que transposa una directiva europea adreçada a protegir els interessos col·lectius dels consumidors; i la Llei sobre el conveni amb la Comunitat Foral de Navarra, que inclou l'impost del 15% a les multinacionals derivat d'una directiva europea.

Les altres 8 lleis aprovades aquest 2025 contenen referències o es basen en disposicions europees, és a dir, respecten la línia marcada per les institucions de la Unió Europea, encara que no responguin directament a un mandat de transposició.

De cara al 2026, continua la tramitació de 52 iniciatives legislatives més, 23 per transposar directives o adaptar-se a reglaments.

Més transposicions en normes infralegals

El 2025, encara que lleugerament a la baixa, el nivell d'influència de les decisions europees a Espanya es manté respecte a anys anteriors, amb xifres habituals al voltant del 50%. Tot i això, respecte al 2024, augmenta gairebé el doble la xifra de reials decrets -normes infralegals que no requereixen tramitació parlamentària-, que transposen directives o s'adapten a reglaments europeus.

En total van ser 48 les normes sense rang de llei, aprovades pel Consell de Ministres per incorporar decisions europees, com la creació del Fons de Carboni per a una Economia Sostenible, la “Directiva esmorzars”, les noves regulacions al voltant del Document Nacional d'Identitat, o els nous requisits que regulen la vida útil dels pneumàtics per adequar-se a les obligacions.

Prop de 7.000 lleis europees en 40 anys a la UE

Des que va entrar a formar part de la UE, el 1986, Espanya ha incorporat un total de 6.747 normes europees, traslladades a l'ordenament nacional a través de diverses fórmules legals o normes infralegals.

Des del primer moment, Espanya va incorporar de forma automàtica el cabal legal comunitari necessari per participar a la UE i, des de llavors, cada any ha continuat incorporant noves iniciatives, des de l'Acta Única Europea, que va establir les bases del mercat únic europeu, fins a les lleis més recents de Serveis Digitals i d'Intel·ligència Artificial.

En quatre dècades, la ciutadania espanyola ha evolucionat de la mà dels principals canvis legals aprovats des d'Europa, que han permès, entre altres avenços històrics: la possibilitat de viure, desplaçar-se o treballar a un altre país de la Unió Europea; beneficiar-se de drets com a passatgers aeris; evitar costos extra per utilitzar el mòbil a qualsevol país de la UE, gràcies a la fi del roaming; garantir la protecció de les nostres dades; protegir el medi ambient i la salut limitant els plàstics d'un sol ús; o fer valer la llei d'igualtat entre homes i dones.

Més informació (Oficina del Parlament Europeu a Barcelona)