Impacte dels fons Next Generation EU a Lleida
Descargar pdfGairebé 5.000 entitats, empreses i particulars de Lleida reben fons Next Generation per un total de 287 milions d’euros.
L’impacte dels fons Next Generation EU, provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), a Lleida puja un total de 287,2 milions d’euros, a 30 d’abril del 2024. En concret, aquests recursos han beneficiat 1.192 empreses (el 98% de les quals són pimes), 87 corporacions locals, 3.607 particulars, 43 entitats sense ànim de lucre, 15 centres de recerca i/o formació i 12 entitats del sector públic de la vegueria. En total, 4.958 entitats, empreses i particulars de les comarques de Lleida s’han adjudicat recursos procedents de convocatòries, licitacions o concessions directes, tant de l’Estat com de la Generalitat.
Gairebé el 40% de l’import captat a Lleida s’ha assignat a empreses (108,5 milions) i el 21% a corporacions locals (60,6 milions). Els centres de recerca s’han adjudicat el 8% (22,1 milions) i les entitats sense ànim de lucre, el 7% (19,3 milions). Els particulars, amb un total de 18,3 milions, obtenen el 6% de tots els recursos compromesos la vegueria.
La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha donat a conèixer aquestes dades durant una visita al grup Alier que fins al moment s’ha adjudicat 17,6 milions d’euros procedents dels fons Next Generation per a inversions en sostenibilitat i economia circular. A més, juntament amb Engie, han obtingut més de 6 milions d’euros per construir la que serà la planta més gran de biomassa de l’Estat dedicada a l’autoconsum d’energia tèrmica en el procés productiu d’una fàbrica.
Els fons NGEU a la vegueria de Lleida
A part d’Alier i Engie, altres empreses lleidatanes s’han adjudicat fons Next Generation, com ara Avícola de Lleida (5,1 milions per modernitzar la traçabilitat i la seguretat alimentària); o Corporació Alimentària de Guissona (2,2 milions per instal·lar una caldera de biomassa, una planta de valorització de residus orgànics mitjançant digestió anaeròbica i un sistema per optimitzar la tècnica de l’assecatge). D’altra banda, COPISA ha obtingut 30 milions per construir la nova estació d’autobusos de Lleida.
Pel que fa a les corporacions locals, cal posar de relleu els 18,5 milions que rebrà l’Ajuntament de Lleida per implementar les ZBE i transformar el transport urbà, amb l’adquisició d’autobusos elèctrics, nous eixos peatonals i carrils bici; dur a terme la rehabilitació energètica i la millora de l’accessibilitat del Palau de vidre; i millorar la biodiversitat urbana a la ciutat. També són remarcables els gairebé 4 milions que aniran a parar a la Diputació de Lleida destinats, entre d’altres, al projecte de transformació digital dels municipis de menys de 20.000 habitants de la vegueria, a la via verda de la Noguera Baixa i les vies blaves del Segre i el Cardener, i a diferents millores al Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici.
La Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) són els centres de recerca i/o formació que han captat més fons. La UdL s’ha adjudicat uns 7 milions d’euros que destinarà a la formació de joves doctors, a la captació de talent i a contractar joves demandants d’ocupació en el camp de la recerca i la innovació. L’IRBLleida dedicarà més de 3 milions a dos projectes d’investigació de medicina personalitzada de precisió. Pel que fa a les entitats sense ànim de lucre, la Fundació Privada Agropecuaria de Guissona rebrà més d’11 milions per a la construcció d’una residència geriàtrica i l’Associació Alba ha estat l’adjudicatària d’una subvenció de gairebé 1 milió d’euros per a l’Espai comunitari “La Bassa”.
Els àmbits més beneficiats pels fons NGEU
En la distribució per àmbits, un 55% dels recursos es concentren en la transformació agroalimentària i pesquera (65 milions), la mobilitat urbana (58 milions) i les energies renovables (37 milions). La resta es dedicarà a cures i inclusió (23,5 milions), rehabilitació d’edificis (21,5 milions), indústria (19,5 milions), ciència (16,4 milions), ocupació (10,2 milions) i turisme (8,3 milions), entre d’altres.
(font: Generalitat de Catalunya. Departmaent d'Acció Exterior i Unió Europea)