La guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna continua afectant negativament l’economia de la UE i la situa en una via de menys creixement i més inflació respecte de les previsions de la primavera.

Les previsions econòmiques (intermèdies) de l’estiu del 2022 vaticinen que l’economia de la UE creixerà un 2,7 % el 2022 i un 1,5 % el 2023. Es preveu que la inflació a la zona euro se situï en el 2,6 % el 2022 i que es moderi el 2023, amb un 1,4 %. Les previsions indiquen que la inflació mitjana anual arribarà a màxims històrics el 2022, del 7,6 % a la zona euro i del 8,3 % a la UE, per tornar a baixar el 2023 fins el 4,0 % i el 4,6 %, respectivament.

Les pertorbacions provocades per la guerra soscaven el creixement

S’han materialitzat molts dels riscos negatius que s’esmentaven en les previsions de la primavera del 2022. La invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha accentuat les pressions a l’alça sobre els preus de l’energia i de les primeres matèries alimentàries. Això està provocant tensions inflacionistes a escala mundial, cosa que fa minvar el poder adquisitiu de les llars i desencadena una resposta de política monetària més aviat del que s’havia previst. La desacceleració actual del creixement als Estats Units s’afegeix als efectes econòmics negatius de la política estricta de covid zero que ha aplicat la Xina.

L’economia de la UE continua sent particularment vulnerable a l’evolució dels mercats de l’energia a causa de la forta dependència dels combustibles fòssils russos, i l’afebliment del creixement mundial suposa una reducció de la demanda externa. S’augura que l’embranzida que va comportar la recuperació de l’any passat i un primer trimestre una mica més positiu del que inicialment s’esperava sustentaran la taxa de creixement anual del 2022. Tot i això, es preveu una activitat econòmica moderada durant la resta de l’any, malgrat una temporada turística d’estiu prometedora. La previsió és que al 2023 agafi impuls el creixement econòmic trimestral, fonamentat en un mercat de treball resilient, una inflació moderada, el suport del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i l’excedent d’estalvi, que encara és significatiu.

En general, es compta que l’economia de la UE continuarà creixent, si bé a un ritme significativament més baix que no es va anunciar en les previsions de la primavera del 2022.

Es preveu que el 2023 quedin enrere els màxims històrics de la inflació

La inflació general fins al juny ha assolit màxims històrics atès que els preus de l’energia i dels aliments no han parat de pujar i les tensions sobre els preus s’han estès als serveis i a d’altres béns. A la zona de l’euro, la inflació ha augmentat amb força el segon trimestre del 2022 i ha passat del 7,4 % del març (interanual) fins a un nou màxim sense precedents del 8,6 % al mes de juny. A la UE, l’increment de la inflació ha estat encara més pronunciat, ja que ha augmentat un punt percentual sencer: del 7,8 % del març al 8,8 % del mes de maig.

Les previsions d’inflació s’han revisat considerablement a l’alça en comparació amb les de la primavera. A més de l’augment pronunciat dels preus el segon trimestre, s’espera que una nova pujada dels preus del gas a Europa arribi als consumidors a través dels preus de l’electricitat. En el tercer trimestre del 2022, es preveu que la inflació assoleixi el seu valor màxim, el 8,4 % interanual a la zona euro, i que en acabat baixi de manera constant fins situar-se per sota del 3 % en l’últim trimestre del 2023, tant a la zona euro com a la UE, a mesura que es vagin esvaint les tensions derivades de les restriccions del subministrament i els preus de les matèries primeres.

Els riscos continuen sent alts i depenent de la guerra

Els riscos per a les previsions d’activitat econòmica i d’inflació depenen en gran mesura de l’evolució de la guerra i, en particular, de la repercussió que té en el subministrament de gas a Europa. Nous increments dels preus del gas podrien elevar la inflació i frenar el creixement. Al seu torn, els efectes indirectes podrien amplificar els corrents inflacionistes i dur a un enduriment més acusat de les condicions de finançament, cosa que no només afectaria el creixement sinó que també faria augmentar els riscos per a l’estabilitat financera. No es pot descartar la possibilitat que el ressorgiment de la pandèmia a la UE vingui acompanyada de noves pertorbacions a l’economia.

Alhora, les tendències a la baixa dels preus del petroli i d’altres matèries primeres registrades recentment podrien intensificar-se, cosa que redundaria en un descens de la inflació més ràpid del que s’augura ara com ara. A més, gràcies a un mercat de treball fort, el consum privat podria resultar més resilient a l’increment dels preus si les llars fessin servir una porció més gran del seu estalvi acumulat.

Consulteu el comunicat de premsa complet aquí