La Biblioteca de Lletres acull el fons documental de Francesc Porta Vilalta

Descarregar Pdf

Fotografia del fons Francesc Porta i Vilalta

La Biblioteca de Lletres acull el llegat de Francesc Porta i Vilalta (1915-1992), corredor de comerç que participà activament en la vida cultural i política de la ciutat de Lleida i també de Catalunya. Dirigí el setmanari lleidatà Labor, fou membre de la junta directiva d’Òmnium Cultural (1968), sent el primer president i principal impulsor de la delegació de Lleida. Així mateix, fou un dels fundadors de les escoles Alba, presidí durant 16 anys el Club Tennis Lleida i va ser un dels impulsors de CDC a Lleida (1974) tot i que deixà la militància un parell d’anys desprès (1976). El mateix Porta Vilalta, poc temps abans de morir, al 1992, va llegar a la Universitat de Lleida 200 llibres d’economia, principalment dels anys 40 i 50 del segle passat, i que actualment estan dipositats a la Biblioteca de Cappont.

La donació actual que rep la Universitat de Lleida mitjançant conveni amb els seus familiars comprèn fotografies, correspondència, premsa, material divers, catàlegs, tríptics i material de difusió, així com altres documents i objectes relacionats amb la seva vida. Entre aquests darrers, podem destacar la Medalla d’Argent de la Ciutat, atorgada per la Paeria el 1992; la placa de “Lleidatà de l’any 1990” en reconeixement a la seva tasca cultural i esportiva; una escultura d’Indíbil i Mandoni; planxes del seu Ex-libris (creat pel gravador Ricart); dos fitxers amb les fitxes manuscrites de la seva biblioteca particular i dues caricatures realitzades per Niko i per Tarragó.

Entre el material, hi trobem la correspondència que Porta va mantenir amb diverses persones, com ara amb Maria, filla del president de la Generalitat Francesc Macià, escriptors com Tísner, Manuel de Pedrolo, Josep Vallverdú, amb qui fou bisbe de Lleida, Ramon Malla, amb periodistes com César Molinero i Santiago Nadal, l'artista Guillem Viladot, o polítics com Solé Sabarís, Maurici Serrahima, Jordi Pujol, Ernest Lluch.

Cal fer una especial referència a la col·lecció de 161 discos de pedra (enregistraments sonors a 78 revolucions per minut), d’artistes com Xavier Cugat, Edith Piaf, Ella Fitzgerald, Yves Montard, Louis Armstrong, Duke Ellington o Juliette Greco -un d'aquesta artista signat per ella- i d’estils com el fox-trot, la cançó, el vals o la rumba, entre d'altres.